Home

Quan era petita ma mare i la meva iaia em deien que era lleig llençar menjar. “Acaba’t el que tens al plat, que hi ha gent que passa gana”.  Així que de vegades, quan ja estava tipa, m’empassava encara un parell de cullerades més, per no sentir-me malament. Ara que he crescut una mica, penso que la frase no m’acaba de sonar bé, més aviat fa una mica de ràbia. I ara que la frase em fa una mica de ràbia, penso com li explicaria a ma mare, en el que dura un dinar, que la cosa no va ben bé així.

“No mare, és que si jo menjo més del que tinc gana no ajudo a ningú.  Mira mare: és que com que mengem més del que necessitem, no en tenim prou amb els nostres peixos, i anem a pescar a aigües que no són nostres. Això és il•legal i deixa sense peixos als seus legítims amos. Així que mare, si vols que m’acabi el plat i que ningú passa gana per culpa meva, posa menys tonyina a l’aminada.  
I a més, saps mare? Com que ens volem posar una samarreta diferent cada dia de la setmana, necessitem comprar-les barates, i per això acabem omplint l’armari d’explotació laboral als països del sud. Però és que mare, com que totes les famílies volem tenir més d’un cotxe al garatge, acabem gastant petroli que no tenim ni al nostre país ni a cap veí, i les grans empreses van a buscar-lo a països que resulta que (potser és casualitat) tenen grans problemes socials i governs d’ètica dubtosa. No mare, és que estic cansada de fer el que voleu els grans. Perquè com que els grans voleu que la vostra empresa sigui la que guanyi més diners, acabeu invertint en qualsevol cosa que sigui rentable, fins en tot en armes.  I com que a més, els que manen volen que el nostre país es faci més gran que els altres, firmen acords comercials que beneficien només als rics i empobreixen encara més el pobres. I a més a més, com que jo et demanaré un mòbil quan tingui només 12 anys, i voldré també un ordenador portàtil per a mi sola, entre tots farem eterna una guerra al Congo. Potser mare, el que hauries de fer, és posar-me menys menjar al plat. El que ajudaria a aquells que passen gana és que t’acostumessis a comparar només el menjar que necessitem, i que no cuinessin sempre com si a casa fóssim sis enlloc de cinc. Perquè ja sé que sempre n’hi cap una mica més, però també es pot passar sempre amb una mica menys.  El que és lleig de debò, és menjar sense tenir gana.

Bé, suposo que seria més o menys així, i ja sé que seria una resposta simplista i que li faltarien molts matisos. Potser als postres podríem aprofundir en algun dels temes, i segurament donarien també per l’estona del cafè.  Però potser després ma mare ompliria la bossa d’anar a comprar només amb el menjar just.

2 pensamientos en “Acaba’t el que tens al plat, que hi ha gent que passa gana!

  1. “El verdadero progreso social no consiste en aumentar las necesidades, sino en reducirlas voluntariamente; pero para eso hace falta ser humildes. Vive más sencillamente para que otros puedan sencillamente vivir.” (Mahatma Gandhi)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s