Home

TV3 emet aquests dies el que s’anuncia com un dels projectes internacionals més rellevants dels últims anys: “Why poverty?”. Es tracta d’una sèrie de vuit documentals sobre la pobresa que emeten més de 70 televisions d’arreu del món. Pel títol, cabria esperar que el problema es tracta de manera profunda i crítica, però perquè vuit documentals arribin a grans masses d’audiència, no han de molestar a ningú. I una bona sèrie documental sobre la pobresa no hauria de ser còmoda ni comercial.

El primer documental, amb el nom “doneu-nos els diners” dona protagonisme als músics Bob Geldof i Bono, i a les seves iniciatives solidàries amb “els pobres de l’Àfrica”. El to d’aquest documental és paternalista durant 47 dels 52 minuts que dura. Els cinc minuts restants es cedeixen amablement a veus crítiques amb la iniciativa de les estrelles del rock, la majoria africanes.

Que Bono, Geldof o Bill Gates (qui també se suma a la iniciativa) parlin de solidaritat és tant absurd i contradictori com que l’Starbucks vengui cafè de comerç just. Els tres s’han enriquit desmesuradament gràcies a un sistema, el capitalista, que ofega tant la població més pobra de l’Àfrica, com la d’Amèrica del Sud, l’Àsia oriental i l’Europa mateix, on tampoc no s’escapa de la pobresa extrema. Posats a respondre la pregunta “per què pobresa?” el documental hauria pogut citar els efectes devastadors que les extraccions petroleres tenen per als habitants de la zona, i preguntar-li a Bono si la seva part solidària no l’impedeix assegurar-se una jubilació milionària invertint en petroli. També hauria estat interessant saber què en pensava Bill Gates de explotació laboral i l’ocupació forçada de menors a les fàbriques xineses on es fabrica els seva tecnologia.

El documental no posa en dubte el sistema de vida del Nord ni els seus efectes al Sud, sinó que apel·la a sentiments com la compassió o el deure del “bon cristià”, que ha d’ajudar els més necessitats. Dirigents tan solidaris com Clinton i Bush se sumaven a la campanya per netejar-se una mica la cara i la consciència, pressionant a la resta de polítics americans perquè connotessin el deute extern a l’Àfrica com a símbol de bona voluntat. El deute extern és l’únic problema africà que s’esmenta en el documenta i es dedica menys de dos minuts a explicar-lo. Algú hauria pogut esmentar també, que l’Àfrica no és un país sinó un continent, plural i heterogeni. Senyors, acabar amb la pobresa no és cosa d’herois sinó de justícia, paraula que, per cert, que no apareix en el documental.

Artícle d’opinió publicat al setmanari d’informació La Directa, edició 297 (05/12/12). 

Si us interessa, podeu veure el programa sencer a TV3 a la carta. 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s