Home

No és la primera vegada que marxo un temps a un país estranger. Sempre m’ha agradat viatjar, conèixer nous llocs, nova gent i practicar idiomes. Seria mentida dir que això em molesta. El que sí és veritat és que aquest cop són diferents els motius que m’han portat fins aquí. He estat mesos a l’atur. Vaig començar buscant una feina que s’ajustés mínimament al meu perfil professional i vaig acabar enviant el currículum al Decathlon i altres cadenes per l’estil. Finalment la meva universitat oferia la possibilitat de marxar a “fer pràctiques” amb la beca Leonardo da Vinci i anar-me’n em va semblar l’única alternativa vàlida.

Parlant amb altres companyes que també han estat becades m’adono que la meva situació no és singular. La beca ens ofereix un lloc de pràctiques a Europa per tal que aprenguem un nou idioma i ens iniciem en el nostre sector professional; però el cert és que la majoria de nosaltres ja tenim experiència, ja tenim nivell d’idiomes i també hem viscut fora en altres ocasions. Suposo que no som ben bé el perfil pel qual es van pensar aquest tipus d’ajudes però les hem acabat utilitzant com a xarxa de seguretat donada la nefasta situació laboral que vivim a Catalunya i a Espanya. Així que avui no marxem com a turistes, ni com a estudiants, ni com a periodistes en busca de temes d’abast internacional…

Marxem en busca de l’oportunitat laboral que el nostre país no ens ofereix. Marxem perquè l’índex d’atur juvenil està al 27% i pujant. Perquè vivim en un país que retrocedeix a cada decisió política, des de la llei de l’avortament fins a la llei de seguretat ciutadana. Perquè el nostre govern rebaixa la pressió fiscal a casinos i ofega autònoms i emprenedors. Perquè amb els nostres impostos s’enriqueixen corruptes que després ens retallen la sanitat i l’educació públiques. Personalment, marxo pensant que vull tornar però que el país que deixo no és el país en el que vull viure.

La situació sona semblant a la de qualsevol immigrant, no? Amb la diferència que podem agafar un avió per arribar al nostre nou destí  i que ningú intenta dissuadir-nos de creuar la frontera amb bales de goma o altres barbaritats.

 

Foto: suitcases de Phineas H. Creative Commons Attribution Licence 

Vídeo: Campanya #nonosvamosnosechan de la plataforma Juventud Sin Futuro

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s