Home

Coneixeu la cançó de Sabina “La del pirata cojo”? Aquesta és la lletra, amb nom de dona, que jo li poso avui. Per recordar la vida de tantes dones que valdria la pena viure. En honor a totes les dones que han lluitat o lluiten per la igualtat de les persones, que han viscut el feminisme de diferents maneres però que l’han fet la seva causa: amb més o menys orgull, amb més o menys ràbia; amb indignació, amb un somriure a la cara… o amb totes dues coses. Amb força o dolçament. Cridant les coses clares i aixecant pancartes, o rient quan tocava plorar i xiuxiuejant quan la resta xisclaven. Tots rols són diferents però complementaris ja que ser dona té moltíssims significats, com els que pot tenir un dia com avui.

“No volem ser invisibles ni pretenem ser heroïnes, tan sols demanem el que és just. Si ens deixa la vida gaudirem amb ella i si no hem après a lluitar. I com que a demés, ens surt gratis somiar i la reencarnació està per confirmar, avui em regalo aquest viatge per viure altres vides, per respondre a altres noms, per sentir la vida sota la pell de totes les dones que mai no seré i que mereixen un homenatge.

Cleòpatra la reina

Juana d’Arc l’heroïna

Mussa de Dalí

Ballarina al Moulin Rouge

Teresa de Calcuta només un moment

Sufragista fa 200 anys

Virginia Woolf escrivint “Les Hores”

Frida Kahlo pintant un autoretrat

Evita Perón

Audrey Hepburn a Tiffanys

Mare de la plaça de Maig

La Penny a Mad Men

Adolescent rebotada

O mare de 7 fills

Princesa Disney? ni de broma

Mata Hari a Alemanya

Marilyn Monroe lluny dels mitjans

La Passionària cridant “no passaran”

La gran Marie Curie

Edith Piaf o la seva àvia

Camperola llatina

Activista a la plaça Tahrir

Germana, tieta, àvia i filla

Però si em deixessin triar, d’entre totes les vides jo escullo la que està per venir. La lluita que queda, el somriure a la boca, les galtes humides. Alçant ben alt el puny si és que cal i saber gaudir també d’una carícia. La vida d’una dona qualsevol. De totes i de cap. De tantes maneres però sempre en llibertat.”

Som moltes i molts que sabem que homes i dones no som desiguals. Però tot i que això és un fet, en moltes cultures, en molts llocs i en molts moments, aquest reconeixement – just i necessari – ha brillat o brilla per la seva absència. Així que avui és un dia per celebrar el camí que fins ara hem recorregut i els èxits que s’han aconseguit a cada pas. Però també un dia per mirar amb esperança i amb una mica de ràbia, el llarg camí que ens queda per recórrer, tant en els detalls que a alguns els poden semblar petits – com qui posa a casa les rentadores – com en fets tan evidents com retallada de llibertat que suposa el simple fer de plantejar la llei Gallardón.  Tot això, sense perdre de vista que allò que volem les feministes no és ser com els homes, sinó ser iguals en drets i deures, davant la llei; però alhora reconeixem les nostres diferències com quelcom positiu.

La cançó d’un home sí, perquè el 8 de març és també un dia per tots els homes que creuen en la igualtat de gènere.

 

Imatge: http://pulpogenes.wordpress.com/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s