Home

“Tot i que això no te efectes legals i no és el referèndum que hauríem volgut, la participació massiva de la ciutadania catalana en l’acte d’avui marcarà un punt de no retorn”

M: Com ha anat el dia? Mogut?

J: Molt mogut, molta gent, no esperàvem tanta participació. De fet hem començat només amb una mesa i n’hem hagut d’afegir una altra. Hi ha gent q ha fet tres hores de cuaJaume B

M: No només catalans resident aquí han votat avui a Brussel·les. Qui ha vingut a votar?

J: Gent de Luxemburg i Holanda, de l’Oest d’Alemanya… i també del nord de França. Al mateix temps hi ha molts catalans que resideixen aquí però que avui han agafat l’avió i ha anat a Catalunya a participar. Per això l’univers censal és molt imprecís.

M: Ha estat difícil organitzar la votació des d’aquí? Quin ha estat el principal inconvenient?

J: Ha estat una mica complexa sí. El principal inconvenient és que nosaltres no disposem d’un cens, del que puguem partir. No tenim manera de saber quants catalans viuen a Brussel·les o a Bèlgica…

M: Però això no ha impedit que més d’un miler de persones depositessin el seu vot en les urnes de Brussel·les

J: No, tot i aquestes imprecisions, jo mai m’hauria imaginat una participació com aquesta!

M: Crec que jo he estat la número 1563

J: Vaja, no crec que arribem a 1500! – En Jaume es sorprèn, fins i tot fa cara d’increduilitat. En tot cas diu que serà el Govern català qui doni xifres finalment, que aquest no és un papers que els toqui al voluntaris de l’ANC.

M: I com és el procés des d’aquí en comparació al que te lloc a Catalunya?

J: A Catalunya cada punt de participació s’assemblaria al que és una mesa electoral. La gent posa la papereta en un sobre, vota i al final del dia a cada mesa fa el recompte. A l’exterior, seria més semblant a el que és el vot per correu. Aquí primer comprovem que tothom porti el DNI que l’acredita per poder votar, se li dona una papereta i un sobre petit, però a més es fa una fotocòpia del seu DNI, que es posa en un sobre més gran juntament amb el sobre petit que conte la papereta… i es vota. Tot això després s’envia a Catalunya i serà a la Generalitat on faran el recompte i la verificació. Posarem els sobres i els pen drives en capses que seran precintades i lacrades, i serà a Barcelona on es farà el recompte oficial dels vots.

M: Us toca seguir alguns passos addicional doncs.

J: És un procés més llarg, sobretot perquè és molt manual. Cada vot s’escriu a mà, cada persona ha d’escriure els dígits del seu DNI, posteriorment cal introduir-ho tot en unes taules d’Excel que s’han autoritzat al principat per evitar dobles votacions, etc. I un cop s’acabi la votació a l’últim punt que serà el de Califòrnia, i arribin a la generalitat els últims sobres des de l’exterior, podrem saber-ne els resultats ens uns 10 o 15.

M: És aquest procés més llarg i manual el que ha fet que en algun moment la gent s’hagués d’esperar tres hores?

J: Segurament. Però vaja la gent ha suportat estoicament i amb una rialla. Ningú s’ha queixat, al contrari. Hi havia gent que comentava: ens hem esperat tants anys, que un parell d’hores més no ens molesten.

 M: I pel que fa a les pressions que s’hagin pogut rebre a Catalunya per part de gent o institucions contràries al 9N, n’heu rebut aquí també?

J: No. No hem rebut cap tipus de pressió ni hi ha hagut cap incident. El dia i tota la organització s’ha desenvolupat amb total normalitat i de manera pacífica. Tot ha anat molt bé!

“El que no s’entén de cap manera és que hi hagi un govern que prohibeixi als seus ciutadans expressar-se”

 M: Brussel·les és un punt vital en la vida política europea. Com s’ha aquí aquesta jornada?

J: L’acollida és semblat a la que ha tingut a altres llocs. El que sí que és veritat és que Brussel·les és una plaça privilegiada de cara a l’expectativa de la premsa internacional, aquí hi ha més sensibilitat. Molts mitjans estrangers fa anys que segueixen el procés i el seu interès va creixent cada cop més. Molts han passat per aquí i altres han desplaçat corresponsals a Catalunya.

M: És difícil explicar el que està passant a Catalunya a la gent d’aquí que avui s’ha acostat al punt de votació?

J: Sí, això també ho hem vist: han vingut parelles mixtes, també gent amb amics que tenien interès en veure-ho i viure-ho. Ells no podien votar però han firmat el manifest que s’enviarà a Nacions Unides denunciant l’actitud del govern espanyol. El que és curiós és que així com fa un o dos anys calia explicar molt bé qui érem, d’on veníem on volíem anar; avui aquesta explicació ja no és necessària. Qui s’ha acostat avui aquí ja sap què és el procés per la independència de Catalunya i el que volien era saber com anava.

M: I a l’hora d’explicar-ho a la premsa internacional?

J: És fàcil si ens limitem als fets, les dates… El que no s’entén de cap manera és que hi hagi un govern que prohibeixi als seus ciutadans expressar-se. Aquí la independència no és un tema que s’accepti fàcilment, però el que sí te clar la gent de fora de Catalunya o d’Espanya és que hem de poder dir-ho la nostra.

M: Avui és un dia important més de portes enfora que de portes endins?

J: És important en els dos esquemes. La participació avui ha estat massiva i avui s’acabarà el procés purament sobiranista. Queda clar que volem decidir i que si ha de decidir algú som nosaltres i només nosaltres. A partir d’avui comença una nova etapa i ja és el camí final cap a la independència. Tot i que això no te efectes legals i no és el referèndum que hauríem volgut, la participació massiva de la ciutadania catalana en l’acte d’avui marcarà un punt de no retorn.

 “Em sembla inconcebible que Catalunya quedi fora d’Europa. És un argument sense cap fonament jurídic”

M: El proper pas seria doncs que Catalunya esdevingui un nou Estat. Podría quedar aquest nou Estat fora d’Europa?

J: No veig per què, em sembla inconcebible. Aquest és l’argument de la por que s’ha utilitzat, però és un argument sense fonament jurídic seriós. Les institucions com a tal no s’han pronunciat mai i hauran de fer-ho com a base amb un fet polític concret, fet que no s’ha produït encara. És normal que la comunitat internacional vulgui els menors canvis possibles… Ho hem vist amb Iugoslàvia i amb molts d’altres exemples. Però també hem vist que aquesta comunitat internacional reacciona un cop es produeix un fet mira com adaptar-s’hi. A mi em sembla evident que 7.5 milions de ciutadans europeus no poden ser privats de la ciutadania europea tan fàcilment com això. L’amenaça aquesta de  “us farem fora d’Europa” és una manera de fer por que no te cap sentit.

M: S’espera que la comunitat internacional reaccioni d’alguna manera després del 9N?

J: No. Europa simplement ha de prendre nota del que està passant. Qui s’ha de mullar són els polítics espanyols d’un costat i l’altre de l’Ebre. Els polítics catalans han de prendre nota de la voluntat del poble de Catalunya i els polítics espanyols també.

La comunitat internacional veu el que està passant, no ha de fer res, simplement continuar informant-se. La opinió pública internacional sí que està reaccionat i això facilitat el reconeixement internacional d’aquest procés.  Fa quatre o cinc anys la premsa internacional no sabia res de Catalunya, i avui en canvi Catalunya fa titulars.

“Fa quatre o cinc anys la premsa internacional no sabia res de Catalunya, i avui en canvi Catalunya fa titulars”

M: Creieu q els polítics espanyols reaccionaran d’alguna manera?

J: És el seu problema. Si volen continuar dient que això és una follia del Mas, allà ells. Si volen fer un anàlisis més intel·ligent i veure que hi ha un problema polític, amb possibles solucions que les proposin. I un cop les propostes estiguin sobre la taula, les haurà de valorar el poble de Catalunya.

Dono les gràcies a en Jaume i ens acomiadem. Un cop hem acabat l’entrevista s’acosten un parell de persones que parlen en castellà. El feliciten pel que diuen ha estat “una lliçó de democràcia i de participació ciutadana”. Són quarts de vuit de la tarda i la cua encara arriba de les meses fins a la porta. Tot i així l’ambient a la Rue de la Loi 227 és ja molt distés, els voluntaris i voluntàries somriuen cansats i les persones encarregades de l’organització comenten satisfetes com ha anat el dia. L’ANC Brussel·les continuarà treballant per la independència de Catalunya, amb la convicció que a partir d’avui comença un nou camí. Saben que la seva feina no ha estat en va i que el final que desitgen per a tot aquest procés està cada dia més a prop.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s