Home

El dia es desperta a Anvers amb un sol inusual. No fa massa fred i tampoc bufa el vent. Agafem el tren cap a Brussel·les amb la Victoria, la meva companya d’habitació. Ella és de Bulgària i, encuriosida amb això de la votació, s’ha ofert a acompanyar-me. Dinem a prop de l’estació de Brussel·les Midi, a casa d’un amic de Serbi de la Victòria que està a Brussel·les des de fa poc més d’un any. A casa seva hi ha una noia d’Eslovènia, un italià, un búlgar i un alemany, i durant el dinar arribaran dues noies més dels Balcans. Durant el dinar, mentre mengem un boníssim Goulash casolà, alguns em pregunten sobre el dia d’avui i escolten atentament les meves explicacions. Després de dinar ells van a fer una mica de turisme i un cafè. S’ha fet una mica tard i jo decideixo anar tirant cap a La Rue de la Loi 227, on te lloc la votació a Brussel·les, a prop de les institucions europees. Després de trobar el carrer, he començat a caminar en la direcció equivocada i, veient que no vaig bé, pregunto a una parella que sento parlar en català. “No anireu pas a votar?” Em diuen que ara en venen, que he de fer mitja volta i caminar uns 15 minuts. Em comenten que ells han estat tres hores fent cua, “però tranquil·la, tens temps. Han dit que ningú es quedarà sense votar”. Són les dos quarts de cinc de la tarda així que m’afanyo a trobar el lloc. Un cop arribo a Shuman, dono uns quants tombs abans de descobrir el 227.  És llavors quan se m’acosta una noia amb un paper on veig escrita l’adreça que jo també busco, em pregunta en anglès i li contesto en català. Primer no m’entén, potser perquè no s’espera una resposta en català així que li repeteixo en anglès “are you going to vote?”. Un parell de somriures per la coincidència i juntes trobem el lloc.

DSC_0023

 

La cua arriba fins a la porta i el voluntaris es passegen resolent dubtes. Tot i la llarga cua, ningú sembla cansat ni molest. L’ambient desprèn emoció i alegria, és un dia prometedor per tots els que volem tornar a un país millor que el que hem deixat. Mentre fem cua l’Eva m’explica que ha vingut des d’Amsterdam, que fa uns mesos que s’està allà per feina – fa caramels artesans – i que ha fet el viatge fins a Brussel·les només per votar, després ha d’agafar el tren per tornar i en el mapa mirem juntes la manera més fàcil d’arribar a la Gare Centralle. Darrera nostre hi ha una família amb una nena d’uns tres anys, que parla mig en català i mig en francès. La seva germana gran li explica entre jocs que avui votarem per la independència de Catalunya. També hi ha un noi català parlant en anglès, que explica a la seva acompanyant, una jove Belga, per què votem avui. “No és una votació oficial però que servirà per saber que opinen els catalans ja que el govern espanyol ha prohibit fer una votació oficial”.

DSC_0024

Arriba una voluntària i ens explica que a banda de votar, també podem firmar un manifest. Precisament és un manifest per denunciar davant les Nacions Unides l’actitud antidemocràtica del govern espanyol. Nosaltres el firmem i també la noia Belga que fa cua amb el seu amic català.

DSC_0025

Lentament anem avançant i ens donen un sobre petit amb una papereta. Jo he portat la meva de casa, el meu pare l’ha va imprimir per tots i me la va donar abans de marxar, aquesta papereta va pujar amb mi a l’avió i ha fet un llarg camí per acabar avui dins d’una urna.Ens acostem a la fotocopiadora i preparem el DNI, ens donen un sobre gran on hem de posar la fotocòpia del dni, juntament amb el sobre petit que conté la papereta.

DSC_0028

A la taula del costat una voluntària comenta que ella no estava convocada a venir però que en vista de l’alta participació l’han trucat i li han demanat un cop de mà. Per fi fem la fotocòpia i preparem els sobres.Pocs minuts més de cua i ja podrem votar!

DSC_0027

Li demano a l’Eva de fer-li una foto mentre vota i li dic que serà per posar-la al meu bloc. Em diu que i tant, cap problema, i que si ho veu el seu pare li farà molta il·lusió. Els voluntaris de la mesa van per feina, aquí ningú es fa la famosa foto  de “jo ja he votat” que abunda en les xarxes socials de catalans i catalanes. Mentre firmo abans de votar em diuen que soc el número 1563. Tot va tant ràpid que la gairebé no puc ni fer-li la foto a l’Eva. Bé, ja hem votat.

DSC_0029

 

La meva papereta tornarà altre cop a Catalunya dins capses precintades i lacrades, segons m’explica després el Jaume Bardolet, coordinador de l’ANC Brussel·les, que te l’amabilitat d’asseure’s una estona amb mi i contestar-me unes quantes preguntes. Ens acomiadem amb l’Eva, ens desitgem sort i s’apunta l’adreça del meu bloc. El Jaume em diu que quan vulgui podem comencem l’entrevista.

“Tot i que això no te efectes legals i no és el referèndum que hauríem volgut, la participació massiva de la ciutadania catalana en l’acte d’avui marcarà un punt de no retorn”

 

Jaume B

M: Com ha anat el dia? Mogut?

J: Molt mogut, molta gent, no esperàvem tanta participació. De fet hem començat només amb una mesa i n’hem hagut d’afegir una altra. Hi ha gent q ha fet tres hores de cua

M: No només catalans resident aquí han votat avui a Brussel·les. Qui ha vingut a votar?

J: Gent de Luxemburg i Holanda, de l’Oest d’Alemanya… i també del nord de França. Al mateix temps hi ha molts catalans que resideixen aquí però que avui han agafat l’avió i ha anat a Catalunya a participar. Jo mai m’hauria imaginat que aquí tindríem tanta participació!

M: I com és el procés des d’aquí en comparació al que te lloc a Catalunya?

J: A Catalunya cada punt de participació s’assemblaria al que és una mesa electoral; a l’exterior al vot per correu. Comprovem que tothom porti el DNI, donem la papereta i un sobre petit, i fem una fotocòpia del DNI que es posa en un sobre més gran juntament amb el sobre petit que conté la papereta… i es vota. Tot això després s’envia a Catalunya i serà a la Generalitat on faran el recompte i la verificació.

El que no s’entén de cap manera és que hi hagi un govern que prohibeixi als seus ciutadans expressar-se.

 

M: És Brussel·les un punt de votació especial?

J: Brussel·les és una plaça privilegiada de cara a l’expectativa de la premsa internacional, aquí hi ha més sensibilitat. Molts mitjans estrangers fa anys que segueixen el procés i el seu interès va creixent cada cop més. Molts han passat per aquí i altres han desplaçat corresponsals a Catalunya.

M: És difícil explicar el que està passant a Catalunya a la premsa internacional?

J: És fàcil si ens limitem als fets, les dates… El que no s’entén de cap manera és que hi hagi un govern que prohibeixi als seus ciutadans expressar-se. Aquí la independència no és un tema que s’accepti fàcilment, però el que sí te clar la gent de fora de Catalunya o d’Espanya és que hem de poder dir la nostra.

 

Fa quatre o cinc anys la premsa internacional no sabia res de Catalunya, i avui en canvi Catalunya fa titulars.

 

M: Avui és un dia important més de portes enfora que de portes endins?

J: És important en els dos esquemes. Queda clar que volem decidir i que si ha de decidir algú som nosaltres i només nosaltres. Tot i que això no te efectes legals i no és el referèndum que hauríem volgut, la participació massiva de la ciutadania catalana en l’acte d’avui marcarà un punt de no retorn.

M: El proper pas seria doncs que Catalunya esdevingui un nou Estat. Podría quedar aquest nou Estat fora d’Europa?

J: No veig per què, em sembla inconcebible. Aquest és l’argument de la por que s’ha utilitzat, però no te fonament jurídic. Les institucions s’hauran de pronunciar en base a un fet polític concret, que no s’ha produït encara. És normal que la comunitat internacional vulgui els menors canvis possibles…  Però també hem vist que s’adapta a noves situacions. 7.5 milions de ciutadans europeus no poden ser privats de la ciutadania europea fàcilment. L’amenaça de  “us farem fora d’Europa” és una manera de fer por que no te cap sentit.

M: S’espera que la comunitat internacional reaccioni d’alguna manera després del 9N?

J: Europa simplement ha de prendre nota del que està passant. Qui s’ha de mullar són els polítics espanyols d’un costat i l’altre de l’Ebre. La opinió pública internacional sí que està reaccionat i això facilitat el reconeixement internacional d’aquest procés. Fa quatre o cinc anys la premsa internacional no sabia res de Catalunya, i avui en canvi Catalunya fa titulars.

La opinió pública internacional sí que està reaccionat i això facilitat el reconeixement internacional d’aquest procés.

 

Dono les gràcies a en Jaume i ens acomiadem. Un cop hem acabat l’entrevista s’acosten un parell de persones que parlen en castellà. El feliciten pel que diuen ha estat “una lliçó de democràcia i de participació ciutadana”. Són quarts de vuit de la tarda i la cua encara arriba de les meses fins a la porta. Tot i així l’ambient a la Rue de la Loi 227 és ja molt distés, els voluntaris i voluntàries somriuen cansats i les persones encarregades de l’organització comenten satisfetes com ha anat el dia. L’ANC Brussel·les continuarà treballant per la independència de Catalunya, amb la convicció que a partir d’avui comença un nou camí. Saben que la seva feina no ha estat en va i que el final que desitgen per a tot aquest procés està cada dia més a prop.

Podeu llegir l’entrevista sencera aquí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s