Home

Fa dos dies tots coincidíem en condemnar l’horrible atac a la revista Charlie Hebdo a París, que va provocar 12 morts entre periodistes i policíes. Immediatament les xarxes socials cridaven solidaritat amb els periodistes, explotaven en creativitat i crítiques a l’atac i s’alçaven en pro de la llibertat d’expressió.

Je-Suis-Charlie-by-Jean-Julien-620x355                                                                           Imatge de Jean Jullien

Mitjans de comunicació, organismes internacionals i responsables polítics rendien homenatge a la revista francesa, el seu editors i els dibuixants. Els carrers s’omplien de manifestants alçant la pluma (els llapis, els bolígrafs) tristos, enrabiats i indignats. Tots i totes teníen raó. Totes i totes varem reaccionar sense anàlisi detallat, sense reflexió profunda. Perquè no calia. Davant un atac d’aquesta mena no cal pensar-s’ho ni mitja vegada a l’hora de condemnar-lo. La llibertat d’exressió és un dret fonamental que, igual que la resta de drets humans, cal defensar si volem que algun dia aquest món sigui un lloc on viure en pau i llibertat.

france_rally_ap2                                                                 Imatge de IBN Live

Avui, tots hauríem de coincidir també en condemnar l’allau de xenofobia que va provocar dit atac. Vivim en un món complexe, cosa que hauriem de tenir clarríssima a aquestes altures. L’atac és del tot injustificable no perquè els portessin a terme fan à tics religiosos sinó perquè la llibertat d’expressió i la vida de persones innocents no tenen preu.

B601dqjCQAQf8iV                                                                               Imatge de @iGaddo 

Avui és important recordar que a l’orient mitja també hi ha artistes i periodistes que pateixen censures i amenaces, i que están en perill simplement per fer la seva feina. Avui és encara més important recordar que la majoria de les víctimes del fanatisme musulmà són musulmanes; que el mateix dia que morien a Paris 12 persones innocents, els terrorisme en matava a Yemen més de 30. I al mateix temps l’FBI investigava a Colorado l’explosió a la seu d’una organització afroamericana, un posible acte de “terrorisme domestic”. Vides que tenen el mateix valor, tot que no la mateixa repercussió mediàtica.

Khalid Albaih                                                            Imatge de Khalid Albaih 

Avui és important recordar que els partits d’extrema dreta estan perillosament en auge a Europa. En molts països han estat capaços d’influïr en la narrativa dels mitjans sobre la ciutadania i sobre la mateixa Unió Europea. Partits que poden afectar politíques nacionals en quant a immigració o inclusió social, posant en perill la pau a Europa – pau que no significa tan sols l’abscència de conflictes sinó també la igualtat en drets de tots i totes els ciutadans i ciutadanes. Així ho alerta el projecte internacional Citizens beyond Walls, del Servei Civil Internacional.

No podem ignorar tampoc el comentari del Primer Ministre Grec Antonio Samarás, dient que “Mentre a París hi ha una massacre, alguns estan invitant a venir aquí més immigrants il.legals – ho va dir referint-se a Syriza, el partit grec d’extrema esquerra, i promovent clarament el discurs de l’odi.

A França, mentre totes les institucions vesteixen de dol, la líder del partit conservador Front National (FN), Marine Le Pen, ha anunciat que durà a terme un referéndum per reintoduïr la pena de mort si guanya les properes eleccions presidencials al 2017.

Cal recordar també que el mateix dia a Espanya, el jutge de l’Audiencia Nacional Javier Gómez Bermúdez imputava al guionista i director de Tuerka News, Facu Diaz, en relació a l’emissio d’un video en el que, segons una denúncia presentada Dignitat i Justicia, s’equipara al PP amb ETA.

I tan sols un dies abans, l’Article 135 de la Constitució Espanyola es canviava de la nit al dia i sense consultar-ho amb el poble. Angela Merkel pot estar contenta (com apuntava el portal d’informació Negratinta) ja que a partir d’ara i per llei l’Estat Espanyol ha d’anteposar el pagament del seu deute extern a la inversió social, educativa o sànitaria. Sembla que la llibertat d’expressió no va ser del tot defensada en aqeust cas…

untaltoni                                                       Imatge de Untaltoni per Negratinta

No estaría malament tampoc recordar les mentides dels governs occidenals, la hipocresía de les nostres institucions, la invasió d’Iraq i altres barbaritats…. Avui doncs és important recordar que el discurs de l’odi, el racisme i la xenofobia també maten.

B6wCvUnCYAEjfl3.jpg large                                                   Portava que va provar l’atac a París

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s